REUNIÓ DE PRÀCTIQUES

Abans de començar a parlar de la reunió que hem tingut a la Universitat sobre les pràctiques, m'agradaria introduir-ho amb un cas que ha passat a la classe amb un xiquet de vuit anys.

Treballant Coneixement del Medi, la mestra després d'explicar el tema i com ja anàvem a fer l'examen de la Unitat 6 sobre la Terra, els ha dit que estudiaren 20 minutets a classe, el que més m'agrada d'aquesta mestra, que aprofita les hores al màxim, estic aprenent a rendir com mai, en cap cas els dona deures per a casa, solament estudiar per fer els concursos i dies després poder fer l'examen més preparats amb el repàs que han fet al concurs de tota la unitat...

El que més em molesta és el silenci absolut, no és que m'agrade que estiguen cridant ni molt menys, però he comprovat quan vaig estar sola, que estudiant per parelles els motivava molt més i encara que estiguen parlant en veu baixa aprofiten molt més el temps, cada vegada adquireix la parella el rol de mestre o mestra i es pregunten un a l'altre, hi ha ambient de col·laboració, respecte i ajuda als companys que més els costa.

El cas, és que el xiquet m'ha cridat i m'ha preguntat com es va crear el sol, i totes les estrelles... per a qui tinga interés a saber-ho:

El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols que ja contenien residus de generacions anteriors d'estrelles. Més tard, van sorgir els planetes, asteroides i cometes del sistema solar. Clar, no li he dit tot açò al xiquet, hem acordat fer una investigació paral·lela per si trobem diverses teories per posar-ho en comú l'endemà.

En fi, aquest xiquet m'ha dit que és molt important aquest tema i que deuria estar en el temari del llibre de medi, doncs així m'he quedat, en la boca oberta i en el llibre en el cap...

Estan tan acostumats a treballar mitjançant el llibre de text que la seua imaginació lluita per eixir d'aquest bucle i descobrir nous horitzons.

D'aquest tema tan interessant s'ha tractat a la reunió de la Universitat. Un tema molt investigat per tot l'alumnat de magisteri, esperant entusiasmadament entrar a una aula on el llibre de text estiga com en un segon pla, en l'armari on estan les pintures i els fulls de colors, les plastilines i tot allò que desperta la curiositat dels xiquets i xiquetes i està més amagat que Transnitria.

Em fa molta llàstima les respostes tancades dels solucionaris dels llibres, i les que es perden quan els xiquets i les xiquetes expressen de forma oral la seua resposta i la mestra els talla per continuar corregint i avançar el temari.

El punt de posar deures a casa pense que també és important, devien tindre temps per a ells, per a gaudir del seu temps, el de ser xiquet i xiqueta, en l'escola ja fan una jornada d'estudi prou completa si s'aconsegueix gastar el temps de manera aprofitosa.

 

M'he quede en la idea de la meua companya Alba, dona igual que gastes llibre, que projectes, que unitats didàctiques, el més important és fer-ho motivador i que siga de l'interés del propi alumnat, perque d'aquesta forma despertaran la curiositat del saber i el desig d'aprendre. 

No me pareix cosa més bonica que escoltar i compartir un xiquet que entén sobre un tema i ho explica a tota la classe.

Ara ja no donem classes, ara som mestres.