CANVIS INESPERATS

Els canvis venen, i moltes vegades no es pot fer res per evitar-los, pense que aquest canvi que he rebut aquest mati serà positiu per a mi, per lo menys intentaré fer-ho el millor que sé.

Un explique... 

Aquest mati he rebut una telefonada de la meua tutora en l'escola, feia un dies que estava malalta i no ha pogut allargar-ho més, ha agafat la baixa per a un xicotet periode de temps. M'ha sorprés prou la meua reacció, no m'he posat gens nerviosa, crec que és un dia per a recordar, així que us vaig a contar el que he fet.

He arribat a classe i l'alumnat tenía Educació física, aleshores he aprofitat l'hora per organitzar l'agenda i el material per a les següents classes.

La primera hora ha sigut matemàtiques..., teníen que resoldre unes restes i multiplicacions a la pissarra, he volgut fer tan partícips a l'alumnat que se m'han posat nerviosos, la mestra que estava substituint en aquest moment m'ha dit que tenia que llevar-li temps a alguns ejercicis sino es cansaven... jo també m'he he adonat.

Matemàtiques superades... he observat que els problemes dictats on fan càlcul mental els ha agradat molt, i els crida molt l'atenció quan es nombren noms de xiquets i xiquetes de classe per fer el problema, prenen molta atenció.

He arreplegat els exàmens firmats per les families dels xiquets i les xiquetes i després hem fet Llengua, hem corregit les activitats que hi havien del dia anterior i resolt alguns dubtes.

A Coneixement del Medi hem fet una lectura de la nova unitat, el mestre substitut m'ha deixat que interactuara amb ells i elles i corregira les activitats. S'han portat molt bé, el he dit que necessitava una mica d'ajuda per la seua part i han estat escoltant-me en tot moment.

He estat explicant els punts cardinals per on ix i per on s'amaga el sol. així que per a demà com també anem a treballar les fases de la lluna he preparat diverses imatges per a que ho vegen de forma més visual, i m'he emportat el llibre per a preparar-me els temes per als pròxims dies.

Com veieu he estat en plena observació, però ara més que mai, involucrada en la docència... i m'encanta... m'encanta ser mestra.

UNA SETMANA DE SENTIMENTS

Aquesta setmana ha sigut una setmana d'emocions diverses, per una banda ens trobem en una setmana plena d'exàmens. Exàmens que he ajudat a preparar de les dos unitats treballades, de Coneixement del Medi, Llengua, i Lengua.

Per a mi ha sigut una nova experiència... però el que més m'ha agradat observar és la preparació que es realitzen a l'alumnat dies abans de fer l'exàmen, a mode de concurs. D'aquesta forma, els alumnes prenen una motivació per estudiar a l'hora del concurs, aquest grup esta dividit en 4 equips, en el que han de respectar el torn de paraula quan estan dins del concurs, perquè en el moment que parle algú, queda fora de joc i ja no pot participar. Quan tots i totes adopten un bon comportament obtenen un punt col·lectiu, i això els encanta.

En aquest concurs fan un resum de les unitats treballades amb preguntes, moltes de les quals ixen a l'exàmen, i la mestra observa si s'han quedat clars els continguts treballats, i ja ho avalua.

Els exàmens els hem corregit entre les dos, sent la puntuació de:

B: 1punt

Br: 0,75p

R: 0,50

RM: 0,25

M: 0

El que més m'agrada d'aquesta forma de corregir, és que els xiquets i les xiquetes no tenen una nota numèrica, veuen si han fet més bé o més mal cada activitat de l'exàmen a l'hora de corregir, perquè es reparteixen els exàmens i es corregeix cada pregunta de forma col·lectiva.

Una altra prova que han realitzat ha sigut la de càlcul, a la llibreta han copiat les taules de multiplicar de forma individual i després les han corregit ells mateix amb el bolígraf, llevant-se un punt per cada errada, i després per ordre de llista li ho comunicaven a la mestra. 

Es treballa molt en les matemàtiques, el càlcul i les tècniques per fer sumes i restes més ràpid. A més de treballar-ho a matemàtiques, també es treballa a l'aula d'informàtica al programa de Jclick, i és un recurs molt útil.

Aquesta setmana també han hagut alguns conflictes a la fila, per el que pense que caldría fer alguna cosa, perquè són xiquets i xiquetes molt inquiets.

El divendres ha sigut un dia molt especial, com que no vaig poder anar a classe perquè treballava, els dies d'abans a l'hora del pati vaig preparar amb l'alumnat amagadets una targeta de San Valentin per a la mestra.

Entre tots i totes vam pensar que podiem escriure. Al final va quedar així...

 La resposta...? el abraç més gran del món, el abraç col·lectiu.

Què ens inculquen els contes?

Hem començat el dia anant al teatre de Xàtiva a veure "La Ventafocs" en versió moderna.

Més nervis.... els xiquets i les xiquetes emocionadíssims del que anaven a veure i de fer una petita excursió.

La mestra ha vist convenient comentar a classe abans d'eixir que anaven a trobar una altra versió del conte clàssic que coneixien de la Ventafocs, així que els ha dit que observaren bé l'obra i en finalitzar posaríem en comú de forma oral les diferències que han trobat i compartir les nostres opinions.

La Ventafocs ja no creu en els prínceps blaus és un llibre que vaig descobrir en 2on any d'estudis a la Universitat amb una investigació sobre la coeducació. Aquest conte està escrit per Nunila López Salamero i molt ben il·lustrat per al meu gust per Myriam Cameros Sierra, juntes fan diferents xarrades i fan molt bon equip.
 

En finalitzar l'obra tant la meua tutora com jo hem coincidit en què l'obra no estava ben adaptada al nivell escolar, sinó per a més adults, han gastat una dinàmica molt participativa i quan han aconseguit calmar als estudiants els han tornat a fer la dinàmica i s'han posat molt desficiosos i nerviosos.

En finalitzar, he hagut d'escoltar alguns comentaris negatius dels xiquets i les xiquetes, aquestes ha fet preguntes com... Per què la princesa no era guapa?, amb els cabells llargs, ros, alta i delgada?, en aquest instant he aprofitat per introduir alguns valors.

Qui ens diu què és la bellesa?, com és?, de quina forma es pot veure o encontrar?

Cada vegada més en la societat en la qual vivim, en els mitjans de comunicació, les revistes, però sobretot els llibres, i els contes n'inculquen de forma conscient o inconscient com ha de ser l'ideal de bellesa, i què característiques ha de complir una persona per arribar al que està dintre de la "perfecció". Pense que és un tema molt interessant per continuar investigant, ja que poden eixir moltes línies d'investigació.

A la tornada en l'autobús, he tingut una conversa molt interessant amb la mestra de religió de l'escola, coincidint les dues amb el tema dels colors que ha aparegut en l'obra, com que hi ha xiquets que es burlen d'altres per dur un color que pensen que no els correspon al sexe que el porta, aquest tema hem dit que estaria molt bé treballar-lo en l'aula des de més petits per normalitzar-ho un poc més en les nostres vides.

En la classe una estona que m'he quedat sola amb ells i elles els he fet una pregunta respecte al comportament que han tingut en el teatre:

Què passaria si fóreu els actors/actrius d'aquesta obra de teatre i observareu que el públic està fent soroll i parlant i no us deixa treballar? Com es sentiríeu?

En comú han dit que no els agradaria, i han quedat pensatius, tots i totes menys un xiquet. M'agradaria compartir amb vosaltres la meua conversa amb ell: (*) paraules del xiquet de 8 anys, (-) les meues paraules.

* Jo no treballaria mai en una obra de teatre que no agradara al públic.

- Què t'agradaria poder ser de major?

* Futbolista de primera divisió

- Imagina't que estàs jugant un partit, pot ser un dels més importants i quan vas a fer un gol tot el públic es gira i comença a parlar, tu com et sentiries?

* Però tu saps quants mil de milers guanya un futbolista de primera divisió.

- No, no és el meu interés saber-ho.

* Pues, en el que guanya, tot el món vol estar pendent d'ell...

En aquest moment ha entrat la mestra i s'ha tallat la conversa però crec que estava sent molt interessant i m'he quedat en el dubte de saber com havera acabat. Mestres, si haguéreu estat en la meua situació, què haguéreu fet?

Ara pensant, en l'obra de teatre han aparegut els colors, i quan han nomenat el groc, el verd i el taronja i els han preguntat; Quines coses boniques podem trobar d'aquest color?, la resposta de molts xiquets/es ha sigut... els diners... els dineeeeeers?, sí, els diners, els personatges de l'obra han fet la mateixa cara.

És un tema d'actualitat que es pot treballar a l'aula i pot ser molt enriquidor perquè molts d'aquests xiquets han nascut ja amb tot, i no saben valorar el que tenen, el tema econòmic fa que moltes persones visquen amb por i s'escolta cada dia a moltes cases.

Acabe amb aquest tema, per a què tots i totes podem pensar una mica i veure que podem traure cadascú amb tot açò.

Primer contacte en aquest viatge

Entre al centre amb molts nervis i espere a la sala de professors fins que arriba el director del Centre i em porta a la classe en la qual vaig a estar durant tot el període de pràctiques. Quan m'ha vist la mestra, m'ha fet esperar fora uns quants minuts perquè estaven preparant unes cosetes.

M'he posat les mans al cap, pensant dins de mi... això faltava en els nervis que ja venen de casa, però l'espera ha sigut grata, quan he entrat i he vist la sorpresa que m'han preparat tan original.

"BENVINGUDA A LA CLASSE DE 3er B". Amb un collage de lletres pintades amb ceres de colors.

El dia ha passat molt de pressa, un dia d'observació i d'integrar-me en el grup el més possible. He tingut el primer regal d'una alumna, una caixa màgica de paper amb la tècnica d'origami en la que bufes per un forat i s'unfla per veure que hi ha dins escrit, m'ha sorprés molt. He vist que són xiquets i xiquetes molt carinyosos i carinyoses i he rebut el meu primer abraç. Estic encantada.

Estic amb la línia en Castellà, es treballa solament el valencià en matemàtiques i coneixement del medi, i tots els mestres de tots els cursos treballen amb l'editorial Santillana.

Observe que estic en una classe molt aplicada, la mestra em diu que aproven tots els exàmens però que moltes vegades tenen en classe un mal comportament i li costa molt que es comporten bé, tenint que recordar diariament les normes que tenen a l'aula.

La mestra ha gastat part del seu temps en ensenyar-me la classe, els treballs que últimament han estat fent i alguns racons de l'aula, m'ha donat molta llibertat per fer fotos al que vulga, i m'ha fet sentir com si coneguera aquesta classe molt de temps, com si estiguera a casa.

A classe tenim dos racons molt interessants, el racó de la biblioteca decorat amb quadres de làmines d'Enric Solbes, i el racó de la natura, on hi ha una xicoteta varietat de plantes i cada grup s'encarrega de regar-les cada dia.

Una Activitat interessant: En medi l'alumnat ha dut de casa moltes fulles per classificar-les segons les seues característiques de forma, mida, etc i les hem posat en grups per secar-les i treballar amb elles més endavant.

Ha sigut un dia molt complet i ha passat com un estel fugaç.

LA CURIOSITAT D'OBRIR UN NOU LLIBRE

Ahir em van donar una notícia de qui serà la meua tutora de pràctiques a l'escola durant aquest període. 

Estic molt emocionada, és una mestra de més de 30 anys d'experiència, artista i empàtica, i malgrat la seua llarga vida treballant en l'educació, té les mateixes ganes i il·lusió de treballar que el seu primer dia, i personalment açò és una cosa que al principi de començar la carrera he tingut dubtes i por del "acomodar-se" o "relaxar-se" en un treball que penses que ho fas genial, és una qüestió que sempre m'ha fet pensar com a mestra perquè sempre es pot millorar i no caure en una monotonia presa en el teu treball.

Ara mateix, tinc moltes papallones alegres ballant en el meu estomàc amb la incertesa de no saber que va a passar demà, com va a ser l'alumnat, que van a fer quan em vegen, quina serà la seua impressió, i la meua? Entraré a classe amb bones expectatives, d'una realitat que encara no existeix.

Pot ser haja creat un ambient de por al que m'atrevisc a dir que és un sentiment que va anar desapareixent quan menys ho espere. Pensant en positiu sempre dic; "Si tinc por a viatjar amb vaixell, viatjaré amb avió", perquè solament enfrontar-me a la por, "aquell sentiment que no existeix, que vam crear", ja comence a sentir que estic donant tot el que puc de mi mateix, ara i sempre, ara o mai,

.