Hem començat el dia anant al teatre de Xàtiva a veure "La Ventafocs" en versió moderna.
Més nervis.... els xiquets i les xiquetes emocionadíssims del que anaven a veure i de fer una petita excursió.
La mestra ha vist convenient comentar a classe abans d'eixir que anaven a trobar una altra versió del conte clàssic que coneixien de la Ventafocs, així que els ha dit que observaren bé l'obra i en finalitzar posaríem en comú de forma oral les diferències que han trobat i compartir les nostres opinions.
La Ventafocs ja no creu en els prínceps blaus és un llibre que vaig descobrir en 2on any d'estudis a la Universitat amb una investigació sobre la coeducació. Aquest conte està escrit per Nunila López Salamero i molt ben il·lustrat per al meu gust per Myriam Cameros Sierra, juntes fan diferents xarrades i fan molt bon equip.
En finalitzar l'obra tant la meua tutora com jo hem coincidit en què l'obra no estava ben adaptada al nivell escolar, sinó
per a més adults, han gastat una dinàmica molt participativa i quan han
aconseguit calmar als estudiants els han tornat a fer la dinàmica i
s'han posat molt desficiosos i nerviosos.
.JPG)
En finalitzar, he hagut d'escoltar alguns comentaris negatius dels xiquets i les xiquetes, aquestes ha fet preguntes com... Per què la princesa no era guapa?, amb els cabells llargs, ros, alta i delgada?, en aquest instant he aprofitat per introduir alguns valors.
Qui ens diu què és la bellesa?, com és?, de quina forma es pot veure o encontrar?
Cada vegada més en la societat en la qual vivim, en els mitjans de comunicació, les revistes, però sobretot els llibres, i els contes n'inculquen de forma conscient o inconscient com ha de ser l'ideal de bellesa, i què característiques ha de complir una persona per arribar al que està dintre de la "perfecció". Pense que és un tema molt interessant per continuar investigant, ja que poden eixir moltes línies d'investigació.
A la tornada en l'autobús, he tingut una conversa molt interessant amb la mestra de religió de l'escola, coincidint les dues amb el tema dels colors que ha aparegut en l'obra, com que hi ha xiquets que es burlen d'altres per dur un color que pensen que no els correspon al sexe que el porta, aquest tema hem dit que estaria molt bé treballar-lo en l'aula des de més petits per normalitzar-ho un poc més en les nostres vides.
En la classe una estona que m'he quedat sola amb ells i elles els he fet una pregunta respecte al comportament que han tingut en el teatre:
Què passaria si fóreu els actors/actrius d'aquesta obra de teatre i observareu que el públic està fent soroll i parlant i no us deixa treballar? Com es sentiríeu?
En comú han dit que no els agradaria, i han quedat pensatius, tots i totes menys un xiquet. M'agradaria compartir amb vosaltres la meua conversa amb ell: (*) paraules del xiquet de 8 anys, (-) les meues paraules.
* Jo no treballaria mai en una obra de teatre que no agradara al públic.
- Què t'agradaria poder ser de major?
* Futbolista de primera divisió
- Imagina't que estàs jugant un partit, pot ser un dels més importants i quan vas a fer un gol tot el públic es gira i comença a parlar, tu com et sentiries?
* Però tu saps quants mil de milers guanya un futbolista de primera divisió.
- No, no és el meu interés saber-ho.
* Pues, en el que guanya, tot el món vol estar pendent d'ell...
En aquest moment ha entrat la mestra i s'ha tallat la conversa però crec que estava sent molt interessant i m'he quedat en el dubte de saber com havera acabat. Mestres, si haguéreu estat en la meua situació, què haguéreu fet?
Ara pensant, en l'obra de teatre han aparegut els colors, i quan han nomenat el groc, el verd i el taronja i els han preguntat; Quines coses boniques podem trobar d'aquest color?, la resposta de molts xiquets/es ha sigut... els diners... els dineeeeeers?, sí, els diners, els personatges de l'obra han fet la mateixa cara.
És un tema d'actualitat que es pot treballar a l'aula i pot ser molt enriquidor perquè molts d'aquests xiquets han nascut ja amb tot, i no saben valorar el que tenen, el tema econòmic fa que moltes persones visquen amb por i s'escolta cada dia a moltes cases.
Acabe amb aquest tema, per a què tots i totes podem pensar una mica i veure que podem traure cadascú amb tot açò.
En finalitzar, he hagut d'escoltar alguns comentaris negatius dels xiquets i les xiquetes, aquestes ha fet preguntes com... Per què la princesa no era guapa?, amb els cabells llargs, ros, alta i delgada?, en aquest instant he aprofitat per introduir alguns valors.
Qui ens diu què és la bellesa?, com és?, de quina forma es pot veure o encontrar?
Cada vegada més en la societat en la qual vivim, en els mitjans de comunicació, les revistes, però sobretot els llibres, i els contes n'inculquen de forma conscient o inconscient com ha de ser l'ideal de bellesa, i què característiques ha de complir una persona per arribar al que està dintre de la "perfecció". Pense que és un tema molt interessant per continuar investigant, ja que poden eixir moltes línies d'investigació.
A la tornada en l'autobús, he tingut una conversa molt interessant amb la mestra de religió de l'escola, coincidint les dues amb el tema dels colors que ha aparegut en l'obra, com que hi ha xiquets que es burlen d'altres per dur un color que pensen que no els correspon al sexe que el porta, aquest tema hem dit que estaria molt bé treballar-lo en l'aula des de més petits per normalitzar-ho un poc més en les nostres vides.
En la classe una estona que m'he quedat sola amb ells i elles els he fet una pregunta respecte al comportament que han tingut en el teatre:
Què passaria si fóreu els actors/actrius d'aquesta obra de teatre i observareu que el públic està fent soroll i parlant i no us deixa treballar? Com es sentiríeu?
En comú han dit que no els agradaria, i han quedat pensatius, tots i totes menys un xiquet. M'agradaria compartir amb vosaltres la meua conversa amb ell: (*) paraules del xiquet de 8 anys, (-) les meues paraules.
* Jo no treballaria mai en una obra de teatre que no agradara al públic.
- Què t'agradaria poder ser de major?
* Futbolista de primera divisió
- Imagina't que estàs jugant un partit, pot ser un dels més importants i quan vas a fer un gol tot el públic es gira i comença a parlar, tu com et sentiries?
* Però tu saps quants mil de milers guanya un futbolista de primera divisió.
- No, no és el meu interés saber-ho.
* Pues, en el que guanya, tot el món vol estar pendent d'ell...
En aquest moment ha entrat la mestra i s'ha tallat la conversa però crec que estava sent molt interessant i m'he quedat en el dubte de saber com havera acabat. Mestres, si haguéreu estat en la meua situació, què haguéreu fet?
Ara pensant, en l'obra de teatre han aparegut els colors, i quan han nomenat el groc, el verd i el taronja i els han preguntat; Quines coses boniques podem trobar d'aquest color?, la resposta de molts xiquets/es ha sigut... els diners... els dineeeeeers?, sí, els diners, els personatges de l'obra han fet la mateixa cara.
És un tema d'actualitat que es pot treballar a l'aula i pot ser molt enriquidor perquè molts d'aquests xiquets han nascut ja amb tot, i no saben valorar el que tenen, el tema econòmic fa que moltes persones visquen amb por i s'escolta cada dia a moltes cases.
Acabe amb aquest tema, per a què tots i totes podem pensar una mica i veure que podem traure cadascú amb tot açò.
Bona reflexió!! Ets fantástica!! M'agrada molt llegir-te :)
ResponderEliminarEl tema és fantàstic (molt apropiat per a un TFG!).
ResponderEliminarNo sabia que a Xàtiva hi havia sales que programaven teatre per a xiquets en horari escolar. Té molt bon aspecte. Per cert, quina companyia fa l'obra? Era en valencià? Hi havia motles escoles?
Les teues reflexions comencen a tenir seguidors i això és molt bon senyal.
Si, l'obra és en valencià, la companyia és Teatre de la Lluna, per si vos interessa pergar una ullada. Hi havien 3 escoles al teatre. Tot l'alumnat de primària.
ResponderEliminargràcies pels comentaris, molt motivadors!
Compartisc Moltes qüestions amb tu que crec, deurien posarse damunt la taula .estes experiencies t'enriquiran com a persona...
ResponderEliminarEsther! L'activitat de les fulles és molt chula! encara sort que no han utilitzat claus i "tornillos" (ja saps al que em refereixo...) :)
ResponderEliminarRespecte dels contes i el medis de comunicació i les influències... tens tota la raó, cada vegada els missatges que transmeten són menys humans... forma part de la nostra labor com a futures docents ensenyar uns certs valors i sobretot a reflexionar sobre el que ens diuen i expliquen, al fet que siguen capaços de pensar i opinar per si mateixos sense cap tipus d'influència.