Ahir em van donar una notícia de qui serà la meua tutora de pràctiques a l'escola durant aquest període.
Estic molt emocionada, és una mestra de més de 30 anys d'experiència, artista i empàtica, i malgrat la seua llarga vida treballant en l'educació, té les mateixes ganes i il·lusió de treballar que el seu primer dia, i personalment açò és una cosa que al principi de començar la carrera he tingut dubtes i por del "acomodar-se" o "relaxar-se" en un treball que penses que ho fas genial, és una qüestió que sempre m'ha fet pensar com a mestra perquè sempre es pot millorar i no caure en una monotonia presa en el teu treball.
Ara mateix, tinc moltes papallones alegres ballant en el meu estomàc amb la incertesa de no saber que va a passar demà, com va a ser l'alumnat, que van a fer quan em vegen, quina serà la seua impressió, i la meua? Entraré a classe amb bones expectatives, d'una realitat que encara no existeix.
Pot ser haja creat un ambient de por al que m'atrevisc a dir que és un sentiment que va anar desapareixent quan menys ho espere. Pensant en positiu sempre dic; "Si tinc por a viatjar amb vaixell, viatjaré amb avió", perquè solament enfrontar-me a la por, "aquell sentiment que no existeix, que vam crear", ja comence a sentir que estic donant tot el que puc de mi mateix, ara i sempre, ara o mai,
.
Comença amb bon peu el viatge. Que tingues molta sort en la nova aventura!
ResponderEliminarMoltes gràcies!! :)
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarSegur k eu fas molt b i trobaras allo k busques amb aquesta experiencia....gaudix del k ta vindre k segur k es molt bo
ResponderEliminar